L'art funcional

Avui em venia de gust parlar una mica d'art en general. Sí, l'art, aquesta muntanya de colors, formes i idees que formen un remolí infinit, dens i eteri alhora. La idea popular que es té de l'art és que es caracteritza per no ser útil o per no tenir cap funció. No obstant, he arribat a la conclusió que com a mínim té una funció ben clara i gens menyspreable. L'art, és a dir, els llibres, pintures, cançons, pel·lícules, etc, serveix per retornar la vivacitat i la funcionalitat dels nostres sentits, sobretot de la vista i l'oïda. Per què? Doncs per un motiu molt senzill. El ritme de la vida quotidiana i urbana té moltes avantatges però també molts inconvenients. Per exemple, la rutina i monotonia del dia a dia enterra els nostres sentits, com si s'anessin sedimentant capes fines però denses de ciment, fum i soroll. Gairebé cada dia fem el mateix camí per anar a la feina, per tornar a casa i per fer alguna compra o esport. Sempre ens movem pels mateixos carrers, veiem les mateixes façanes, cotxes i gent, convertint-se tot plegat amb una massa amorfa grisa i movent-se al compàs dels sorolls urbanites. Vivim en una bombolla que sembla no canviar i que coneixem tant bé que ja no sabem ni com és. L'hem vista, sentit i olorat tantes vegades, que ja hem oblidat com és. Tenim els sentits enterrats, oblidats, i només en comptades ocasions, aquests es desperten d'aquest son artificial. L'art és una d'aquestes coses que arrenca les capes de formigó i partícules tòxiques en suspensió de les cavitats dels nostres sentits, perquè aquests recobrint la seva funció i raó de ser. Un paral·lelisme clar són els viatges que fem quan som de vacances. Quan anem per mar o muntanya, no heu tingut mai la sensació que els pulmons es netegen, les olors de la natura us penetren tot el vostre ésser, ja no sentiu soroll sinó sons, i els ulls es relaxen davant paisatges magnífics? Doncs això és exactament el que fa l'art. És una "escombreta" que treu la pols dels nostres sentits. Però no només serveix per netejar. Una vegada fet això, s'endinsa en els nostres sentits per estimular-los de mil maneres diferents. Aquests es tornen més sensibles i transmeten tota aquesta tempesta de sensacions al nostre cervell, que ho transforma en emocions o pensaments. És curiós com cada filtre transforma a la seva manera l' informació d'arribada en un producte de diferent natura. Però d'això ja en parlaré algun altre dia. El que avui volia compartir amb vosaltres és aquesta capacitat que té l'art de trencar la monotonia dels nostres sentits, de fer-los més vius que mai, i tot això sense haver d'anar de vacances ni de viatjar! Personalment, crec que aquesta neteja regular dels nostres sentits és necessària pel nostre equilibri físic i mental. Ja que cal recordar que primer de tot som animals, i aquests es relacionen amb el món exterior a través dels seus sentits. Sense ells no sabríem ni que existeix el món, les persones o tota cosa material. Així doncs, sembla evident lo important que són els nostres sentits. Són les finestres que tenim amb l'exterior. I per tenir una concepció sensorial del que ens envolta el més real possible ens hem d'enrecordar de netejar aquests vidres, que la rutina embruta. I una de les maneres més segura i interessant de fer-ho és gràcies a l'art, que a més a més ens mostra a través dels vidres, imatges, sons, olors, etc, altament sensitius i estimulants. De fet, l'art no és més que una interpretació de l'exterior (i l'interior).

Així que ja sabeu, si voleu trencar la rutina dels vostres sentits i portar-los a móns coneguts i desconeguts, què millor que l'art?

Comencem! El fenòmen Kony

A hores d'ara segurament no caldrà que us expliqui de què es tracta aquesta història mediàtica, però per si de cas, us en faig un breu resum. Es tracta d'un vídeo/documental penjat al youtube que mostra el treball d'una organització ONG, Invisible Children, per arrestar a Joseph Kony, Dirigent militar del Exèrcit de Resistència del Señor. En altres paraules, és el màxim representant d'un grup armat que recluta (moltes vegades a la força) nens de l'Àfrica.
Molt bé, ara que ja estem situats, entrem en la qüestió.
El primer que haurieu de fer si encara no ho heu fet és mirar el vídeo en qüestió. Aquí us deixo el link: http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=FM1nCsng0yc

Què us ha semblat? Bé no? Aquest vídeo compleix perfectament la seva funció: Arribar física i sentimentalment a milions i milions de persones d'arreu del món per movilitzar-los (no tots evidentment). Està ben muntat, té moments emotius, altres engrescadors, en definitiva, un còctel d'allò més explosiu. No és el primer video de ressò mediàtic que colapsa la xarxa, ni serà l'últim, però és un bon exemple per intentar esbrinar els avantatges i riscs d'internet i les xarxes socials.

Com ja he dit, jo no sóc cap periodista, per tant, el meu rol no és discutir sobre si el que diu el vídeo és cert o fals. Simplement vull aportar certes observacions i reflexions sobre el que es desprèn de tot plegat.

La tendència de la majoria de les persones una vegada vist el vídeo és la necessitat de transmetre'l i fins i tot, seguir els consells del vídeo (ajudar econòmicament l'organització, etc). Si a això l'hi sumem l'instantaneïtat amb la que les xarxes socials poden fer viatjar aquest vídeo o comentaris relacionats, el resultat és evident. En pocs dies, o hores, un vídeo pot ser vist per milions de persones, i una persona es pot fer famosa en no res (com Kony). No obstant, quan l'informació volta pel món amb tanta facilitat i tantes persones s'adhereixen a un moviment (en aquest cas, anti-Kony), es pot caure en la tentadora tendència de seguir a la massa sense plantejar-se cap pregunta sobre l'autenticitat del que ens diu aquest documental (o qualsevol altre). I és que, si tanta gent ha vist el video i està plenament d'acord amb el que diu, segurament serà perquè és veritat no? Doncs justament per aquest motiu, no ens hem de refiar. Una comparació clara són els best-sellers. Aquests es venen en quantitats astronòmiques, tothom els llegeix i en parla, en general de manera positiva. No obstant, deixeu-me dir, que la majoria dels casos, aquests llibres són literatura mijtana o mediocre. Doncs el mateix passa amb els videos o articles amb tantes visites. De fet, si aquest blog es convertís en un dels més visitats d'internet, l'haurieu de llegir amb peus de plom.
Això no vol dir que si un document és poc conegut, és més segur que sigui veritat, sino que un document Molt conegut, per aquest fet, ens pot influenciar en la manera d' examinar-lo, i baixar les nostres defences crítiques.
Així doncs, si volem ser una societat poc manipulable hem de tenir un fort esperit crític. Això és simplement contrastar l'informació que ens arriba amb altres fonts, per aproximar-nos una mica més de la realitat. Això que sembla tan evident no ho és gens en els temps actuals. Abans, les capes més baixes de la societat, composta generalment per pagesos i obrers eran la gran massa treballadora. No rebien cap mena d'educació o pràcticament, i l'única visió del món rebien venia de l'esglesia. De fet, els discursos sobre els perils del pecat i l'infern ja eren prou convincents per tenir controlada a la població, que no tenia criteri propi ni altres fons per entendre la vida d'una altre manera. Per sort, avui dia, la majoria de la població rep una educació (al menys en el món occidental). Ara, ja no hi ha una sola veu, sino que n'hi ha milions. Milers de blogs, webs, diaris, etc ens bombardegen diàriament amb informacions. I de la nit al dia, ens hem cregut que ho podem saber tot i ràpidament. Hem direu, però justament, no estem millor ara que tenim més fons per contrastar l'informació? Sí i no. Si perquè això posa en evidència la llibertat d'expressió. I no, perquè pot fer-nos perdre en un mar de dades, les quals no saps quines creure't i quines no. És per això, que hem d'anar amb compte amb el que llegim o veiem. No podem creure'ns-ho sense més, perquè sino, estarem com fa uns segles (o menys).
Per exemple, després de veure el vídeo, exaltat, vaig pensar fins i tot a donar el meu suport de la manera que fós a aquesta associació (encara que jo no he estat mai partidari de ONG's). No obstant, vaig decidir buscar més informació sobre el tema. I vaig trobar aquest article que em sembla força interessant: http://www.bolsalibre.es/articles/view/uganda-kony

És evident, que després de llegir això ja no et mires el vídeo amb els mateixos ulls. Si al principi vaig sentir una decepció, més tard vaig sentir-me alleujat d'estar una mica més a prop de la realitat. I és que, no podrem arribar mai a la veritat absoluta, però si volem actuar correctament, quan més sapiguem, més bones decisions podrem pendre.

Finalment, aquest exemple banal, mostra el potencial i la perillositat d'internet. Sens dubte, com tot avenç tecnològic, ens aporta molts beneficis, i els que encara falten per arribar. De fet, si l'utilitzem bé podrem arribar a una major democràcia i col·laboració mundial. Però també pot ser una eïna perillosa. Ja que si internet és extremadament útil per transmetre informació, també ho és per a la desinformació o la manipulació de les masses.

Així doncs, si volem millorar com a societat, i no ser manipulats, s'ha de tenir esperit crític, això no significa ser un escèptic, sino plantejar-nos si el que ens diuen és cert i coherent o no. Això sí, sense perdre l'humor.

Espero que us hagi interessat i agradat. No dubteu en comentar, ja que la vostra opinió és la que més m'interessa. :D

El perquè de tot plegat

Aquest blog no és més que un experiment. L'objectiu sería plantejar temes que ens afecten i obrir debats amb altres lectors per arribar a certes conclusions.
No sé amb quina freqüència escriuré, ni sobre els temes, el temps ho dirà.
Aquest blog no s'ha de veure com periodístic ni literari, ja que no sóc ni periodista ni escriptor. No obstant, sóc un ciutadà com qualsevol altre, que es planteja preguntes i busca respostes. Si a tu també et passa igual, aquest blog et serà útil.